ELS RAMATS

LES ABELLES

Van ser les primeres a instalar-se. Ja fa molts anys que la nostra amiga Isa te part de les seves arnes per les corves del camí que baixa dels 4 Vents fins al torrent. Quan van arribar això era com un paradís per elles. Penseu que per aquestes contrades, el primer que creix després d'un incendi devastador com el que varem patir aquí, és el romaní, l'ingredient màgic per fer la millor mel del mon.

Malauradament, no s'hi poden estar tot l'any per aquí, i cada cop més amb el coi de clima tan estrany que estem patint últimament. Normalment els estius els van a passar a les valls pirinenques, però en els darrers anys, i degut a les sequeres que estem patint, el romaní no floreix i les abelles es queden sense
menjar, així que també se les han d'endur cap al nord.

Les abelles, encara que molta gent només les pot assimilar com a uns insectes que molesten i a més
piquen, no només fan un producte tan bo i natural com la mel i tots els seus derivats, sinó que a més,
realitzen una de les tasques més importants que hi ha a la natura: la polinització, una coseta sense la
qual a l'ésser humà li costaria molt sobreviure.

I l'esser humà, en pagament als seus desinteressats serveis, l'està intentant exterminar. Hi ha uns quants plaguicides usats en moltes parts del mòn que sembla ser que les aniquil.len. Tampoc les ones electromagnètiques que cada cop emetem en major nombre a l'aire és que hi ajudin gaire.

Així és que a Sant Miquel estem molt contents de tenir-les entre nosaltres i de poder gaudir de la ,probablement, la millor mel del món que és la que fa la Isa.


LES VAQUES

El nostre primer ramat. Ja fa gairebé un any i mig que van arribar set vaques brunes directament de
Pirineu. I tot just fa uns mesos que els hi hem regalat un toret perque disfrutin.

Aquest és i serà el ramat principal de la casa. Si no en número de caps, si en importància, doncs seran elles, i ell, les encarregades de mantindre nets els sotaboscos i d'ajudar en la fertilització de la finca.

Com que la nostra terra ha estat deixada de la ma de Déu durant molt de temps, per ara no hi ha molta zona pasturable, però la seva feina ja es comença a notar, i junt amb la meva desbrossadora mica a mica
anem guanyant terreny als diferents arbusts que infesten gran part d'aquesta zona. Garrics, romanís,
ginebrers, argelagues, brucs entre d'altres, competeixenentre sí per no deixar crèixer ni un brot d'herba
bona. Però ens en sortirem.

Una de les raons per escollir la raça Bruna, a part de ser bastant autòctona, es que és mol rústega, fet
que fa que pugui aprofitar moltes espècies per alimentar-se, cosa mol important especialment amb aquests estius tan durs que patim a les nostres contrades, i al bell mig de l'hivern, quan l'herba, la poca
que queda ja està fossilitzada.

Per ara en tenim 7 de vaques, però a mesura que anirem conseguint pastures bones, anirem augmentant
el seu nombre. Una altra cosa important per nosaltres és mirar d'aconseguir engreixar els nostres vedells
amb la menor quantitat de cereal que sigui possible. De fet, amb temps tot és possible. per elles no és natural menjar-ne. La vaca és hervíbora i per tant s'alimenta d'herbes. Ha sigut l'home i el seu afany pels
beneficis ràpids el que li ha donat concentrats perquè s'engreixessin de forma ràpida i miraculosa. I
aquest canvi en la seva alimentació fa que se li produeixi acidificació a l'estòmac, fet que provoca
l'aparició entre d'altres bitxos estranys del famós E-Colli, que son molt nocius per l'ésser humà.

Així que si de veritat volem respectar els animals, els hauríem de deixar pasturar més temps.



ELS POLLASTRES

Després de molts experiments, tardes perdudes pensant com ho podríem fer, l'espera de permisos i entrebancs varis, ja tenim funcionant els galliners mobils.
Dintre la nostra idea de granja global, havíem de trobar diferents espècies que contribuissin a la fertilitat
dels camps i que alhora fossin viables. I vem escollir pollastres i porcs.
I de moment han arribat els pollastres.

I vem escollir la Negra Penedessenca perque  a més de ser una raça rústica, és autòctona. Amb orígens al Penedés, la seva influència arribava fins a l'Anoia. I no podem oblidar-nos que després de més de tres mesos pasturant per tots els camps, en surt una carn que n'hi ha per sucar-hi pa. De fet està en tràmits que tingui una IGP que li corrobori aquesta qualitat que te.

Finalment vem decidir instal.lar uns galliners mobils amb la idea que anessin rodant pels camps, amb la qual cosa aconseguim que adobin i sanegin a la vegada. I com que durant els més de tres mesos que estan pasturant els canviem de lloc vàries vegades, sempre tenen menjar fresc per anar picant.

Encara que hem començat a mig gas per veure com va tot, tenim una capacitat per poder tindra 100 pollastres, que tot i que sembli que no, ja fan la seva feina, una de les més importants a la finca.

I PROPERAMENT...