diumenge, 14 de febrer del 2016

SOM PAÍS

Hola a tots i totes de nou!

En l’anterior entrada us explicàvem que el Bruc estava despertant i avui us anunciem amb il·lusió i entusiasme  que el pròxim 28 de febrer de 2016  de les deu del matí a les quatre de la tarda tindrà lloc la segona fira de productors locals del Bruc. En aquesta edició, a part, de poder trobar-nos productes de proximitat com els nostres pollastres, l’oli, la mel, la cervesa, els embotits, el mató del Bruc, etc, s’incorporen projectes com Som lo que sembrem,  Som Connexió i Som energia. A més a més, aquesta vegada també podrem dinar paella ecològica  feta en focs solars i podrem intentar desxifrar la diabòlica factura de la llum en un taller impartit per Manel Rivero, entre d’altres activitats molt interessants. 

El projecte Som lo que sembrem és crea a partir del moviment popular emmarcat en la terra i l’alimentació. Fomenten un model agroalimentari bo, net i just. Els companys i companyes de Som energia són una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre. Comercialitzen i produeixen energia d’origen renovable i estan totalment compromesos a impulsar un canvi de model energètic. Som Connexió, en la línia de sostenibilitat i de país que volem, ofereixen serveis de telefonia i d’accés a Internet a tothom qui ho vulgui amb l’únic objectiu de caminar cap a una sobirania d’infraestructures i de serveis de telecomunicacions.

Creiem que serà una molt bona ocasió per fer un crit ben fort per dir que ja n’hi ha prou. La ramaderia, l’agricultura i la producció d’aliments no és un problema dels pagesos i les pageses sinó que és un problema social i de país. Si perdem el control de la nostra producció,  perdrem la nostra sobirania i sense sobirania en els eixos més importants de les nostres vides no hi ha país. En aquesta línia és on es troba l’Estable dels 4 vents, un projecte que ja des del seu inici pretenia i pretén anar molt més enllà de ser un punt més de venda de carn ecològica.
Us hi esperem!

dimecres, 13 de gener del 2016

EL BRUC DESPERTA

Des de que les darreres eleccions municipals van propiciar un canvi de consistori al poble, sembla que les coses van tornant a la normalitat.
Els temps que estem vivint, on el canvi climàtic ja ens comença a tocar de ple, són molt importants per un poblet rural com el del Bruc que conta amb un terme municipal de mil hectàrees de boscos abandonats, de terres de cultiu erosionades i perdudes, i de llocs amb un encant desaprofitat.  No creiem, doncs, que les coses haguessin d’anar pel camí de construir un pedrera i una planta d’asfalt (http://salvemelbruc.wordpress.com) com pretenia l’antic alcalde ja que ni és un camí correcte ni creiem que beneficiés a molta gent (a part dels promotors) com ens volien fer creure. Més aviat pensem que el camí correcte és el d'intentar potenciar el ruralisme del poble, procurant que els encarregats de mantenir intacte tot aquest terreny del que disposem, que son els pagesos i habitants de les moltes cases de pagès que hi ha al terme, puguin viure dignament dels seus esforços, ja que som més dels que la gent es pensa. Per aquí em sembla, que és cap a on ens encaminem. 


A iniciativa del Vicenç, el regidor de Medi Ambient, ens hem començat a reunir des de fa uns mesos uns quants pagesos del municipi (m’agrada més aquest mot que no pas el de productors) per mirar de fer alguna cosa. La gran idea central és ressuscitar el pla per crear el Parc Rural del Montserratí, amb convivència d’altres ajuntaments que voregen la muntanya. Nosaltres pensem que això és un tema cabdal i difícil, però la unió fa la força. I això, és el que hem d’aconseguir tots i totes que treballem trepitjant la terra ja que si cadascú va a la seva és difícil aconseguir quelcom. Per això, hem de mirar d’anar plegats, intentant protegir el nostre territori i oferir productes sota una marca comuna que sigui sinònim de qualitat, de respecte per la natura i que impliqui un reconeixement del sector primari, tant important per el bon funcionament del país. Qualsevol país que no cuidi el seu territori està condemnat a la seva extinció. 


Com que sabem que la creació del Parc Rural comportarà molta feina, temps,dedicació i que no dependrà només de nosaltres de moment des de El Bruc estem intentant aglutinar a tots els productors del poble per tal de donar a conèixer els productes que es fan a la localitat. I a la vegada, estem explorant camins per tal de millorar les nostres explotacions. Per aconseguir-ho hem encetat una sèrie de xerrades amb gent que ja porten anys anant per aquest camí. Així doncs, ens han vingut a exposar experiències d’altres pagesos que formen part dels parcs agraris del Baix Llobregat i del Lluçanès, tècnics els quals estan duent a terme projectes semblants en altres indrets, i algunes de les persones que ara , ja fa més de deu anys, van tenir la pensada de crear el Parc Rural del Montserratí. Com que per la majoria les seves experiències són positives, ens refermem en la idea de que aquest  és el camí a seguir.

Paral·lelament a aquestes trobades, el passat 13 de desembre vam impulsar una Fira de productes locals a la plaça de l’Ajuntament. En aquesta fira es va donar a conèixer la nova collita d’oli, el producte estrella del poble, així com d’altres productes com ara la mel, la cervesa, els ous, els embotits,la verdura ecològica, els pastissos,el  vi i els nostres pollastres, clar. També hi va haver un taller de cuina nadalenca, un taller de manualitats per nens i nenes i un petit corral amb diferents tipus de bestiar. A més a més, hi havia una petita orquestra per amenitzar un matí de diumenge calorós. Ah! També hi havia molta gent. Creiem que va ser un èxit i per això, seguim apostant per actes com aquests per donar continuïtat al projecte.


Us mantindrem informats de les novetats!







dimarts, 5 de gener del 2016

HAN TORNAT LES VAQUES!



Aquest estiu passat, després de passar molts mesos sense ni gota d’aigua, d’aguantar una calor de mil dimonis i veient que l’herba, si n’hi havia, era més groga que verda, per no dir gens, ens vam decidir a enviar les vaques a la muntanya. A la setmana següent, l’incendi d’ Òdena ens va confirmar que la idea havia sigut bona. Totes les parcel·les que teníem filades van quedar rostides sota les flames. En un tres i no res ens havíem quedat sense pastures i sense aigua. 

A la tardor, després d’estudiar la situació i de parlar amb alguns veïns, vam començar a filar el tros que se’ns havia cremat i vam filar una part de la finca de Cal Ciuret. Son unes parcel·les que estaven, com totes, bastant deixades de la mà de Déu, però que amb una mica de treball ens podran donar un bon rendiment contant, que algun dia plogui. A més, la bassa d’on trèiem l’aigua està inutilitzada i els companys de Can Marquès (Gràcies!) ens han deixat una cuba de 4.000 litres que ens anirà molt bé per abastir el nostre ramat. Tenint tot això i comprant una mica (bastant) de farratge hem cregut que ja estàvem preparats perquè retornessin totes les vaques i el toro.
 
Així doncs, a finals d’any van anar tornant de Peguera, que és on han passat aquests calorosos mesos i que encara anem tenint. I sembla, que les vacances els hi ha anat bé ja que ara la família s’ha ampliat i ja tenim cinc vedellets més. I de moment, perquè encara ens falta una vaca per parir.
I no us perdeu a la Pepa, que ha tornat morena, rossa i amb un tupè que fa goig.