diumenge, 9 d’agost del 2015

FOC !!!

Gairebé 30 anys després del gran incendi de Montserrat, el foc ens ha tornat a tocar de ple.

El sol de la desgràcia


L'últim diumenge de juliol, d'aquest calurós i sec juliol del 2015, les flames han tornat a arribar a les ja malmeses terres de Sant Pau de la Guàrdia. Si be va començar una mica lluny, a Odena, les favorables condicions del terreny i el vent van fer que anés guanyant terreny i acabés cremant més de 1200 hectàrees de bosc.


A mesura que anava avançant el foc, l'esperança era que ens passés
vorejant la finca per la banda nord, però els molts canvis de vent que hi va haver van fer que una llengua vingués cap a nosaltres.

Per si de cas això succeia, i amb la inestimable ajuda del nostre amic Xavi, bomber de professió, nosaltres ja ens haviem anat preparant. Vem instal.lar la bomba d'aigua i vem desplagar totes les mànegues de que disposavem per tal de poder fer front al foc. La idea era, com a mínim, de remullar les cases i si es podia, plantar-li cara a les flames, i si no, tancar-nos a dins. En cap cas vem pensar a abandonar-ho tot i marxar. No és questió d'heroicitat, sinó de defensar el què és la nostra vida, el que ens dóna la vida.

I no us penseu que vam ser els unics. Em sembla que van ser pocs els que van abandonar les seves masies.

Per sort, Sant Miquel està molt ben situada, dalt un turonet vorejat de camps que ja estaven segats i nets, així que el foc es va aturar a uns 100 metres de la casa. Malauradament, la finca no va tenir tanta fortuna i pràcticament es va cremar tota sencera. Tots els llocs que teníem filats per les vaques van ser devorats per les flames.
Encara bo que degut a la sequera que hem patit aquesta primavera i estiu, ens havia decidit a pujar el ramat a la muntanya de Peguera, i en aquells moments tan sols dues vaques romanien per la finca, i quan van veure la quina els hi venia a sobre, van pujar cap a un bosquet que ens queda a prop de casa i a on també hi teníem els pollastres, així que tots els animals es van poder salvar.

Les flames arribant als 4 Vents
Als 4 Vents, on hi tenim l'estable, va quedar més afectat, però com que també està vorejat de camps, va quedar bastant intacte. Per aquesta zona el foc va anar avançant en direcció a Julenques, però per sort, a la carretera de Can Massana, que tenia els vorals molt nets, els bombers i els ADF, van poder controlar-el, evitant que marxés en direcció a la muntanya de Montserrat i cap al poble de Marganell, evitant així una repetició d'aquell terrible incendi del 86.

Tot just s'estava començant el projecte Life Montserrat, que ha de servir per ajudar a previndre incendis com el que ens acava de tocar, i que ha vingut a confirmar que aquesta és una zona crítica i que cal tindre-la més cuidada, amb el bosc net i amb més punts d'aigua.

Ara tinc l'esperança que amb una bona tardor i una millor primavera, el primer que sortirà a sobre de la negror, serà el verd de l'herba que servirà perque les vaques puguin menjar, ajudant a què el sotabosc no torni a esdevindre una selva d'arbusts com era fins ara.


Sempre es diu que després de la tempesta ve la calma. I una llum d'esperança