L'estable dels 4 Vents

NEU

Ja feia quatre o cinc anys que no ens despertàvem ben blancs. Devien caure 15 cm. que encara avui fan que el paisatge estigui ben blanc.
Per gairebé tots els que habitem a Sant Miquel era la primera vegada que queia una cosa blanca del cel que tapaba el terra i feia desaparèixer l'herba.

A la Lluna i al Taques els hi va costar molt sortir de casa, però quan ho vaig conseguir us asseguro que es van tornar folls d'alegria, i es van passar tot el dia corrent i jugant com dos posseïts. Al vespre no
volien tornar.

Les dues gordetes no estaven gaire contentes. L'aigua congelada, el terra per escarvar no hi era, feia
fred. Després de fer una volteta, van optar per tornar al catre i no sortir en tot el dia. Demà serà un altre dia i ja sortirà el sol, devien pensar.

Les vaques, que ja s'ho deurien vindre a veure, ja havien tret pèl llarg uns dies abans. I com que d'herba ja no en tenien gaire, doncs s'ho van agafar amb molta filosofia.

Després del migdia la cosa es va anar arreglant una mica i ens va quedar una post de sol amb uns colors que em va recordar époques passades quan aquestes nevades les vivia a l'alta muntanya.

L'estable dels 4 vents al fons