PENSAMENTS

- Qué car és el menjar ecològic!

Segurament és el pensar de la majoria de la gent. El meu també fins no fa gaire.
Vivim en un món on no ens importa pagar 15 € per un gin tonic en qualsevol local nocturn,  25€ per una samarreta de merda, això sí,  de marca, canviar d' smartphone cada any, perquè sí, comprar, comprar i gastar, només pel fet de fer-ho, però on sí ens importa gastar els diners en comprar menjar.

Si ens paréssim a pensar una mica en les úniques tres coses que ens fan falta a la vida, veuríem que son: respirar, beure i menjar. La primera és gratis, de moment. La segona ho era fins no fa gaire. No creieu que hauríem de donar una mica de prioritat a la tercera?.

A tothom  li agrada comprar "bueno y barato", però en el menjar això no pot ser. Fer una bleda costa el mateix a tot arreu. Si tu pots comprar una bleda barata al mercadona de turno, pot voler dir dues coses: que li estan pagant uns preus de riure al pagés europeu de turno,  que cada any veu que no li augmenten les entrades, però que si que veu que  li apugen les despeses, pero que ha de seguir per que té uns deutes que ha de pagar; que un pobre pagés d'algún altre continent pugui sobreviure uns quants anys sota les ordres d'algún terratinent mar enllà.

 Sabem que tota aquesta agricultura intensiva ens ha portat a l'abandonament de l'entorn on vivim, al deteriorament del medi ambient, a la degradació paulatina de tots els camps conreables, a l'empitjorament de la salut humana,  degut als insecticides i fertilitzants i transgenics que es fan servir, i que només és bona per que unes poques multinacionals s'enriqueixin i pràcticament controlin el mercat mundial.

Jo, per ara, venc pollastres. El preu que la gent paga per un pollastre al super és el mateix que a mi em cobra el de l'escorxador per sacrificar el meu pollastre i tallar-el. Si hi sumem el preu del pinso ecològic que es mengen al llarg dels més de tres mesos  que estan corrent pels camps, i el preu dels pollets de raça autòctona que tenim, fa que el preu al què hem de vendre els pollastres no sigui econòmic. I encara em deixo el fet de que per fer les coses tal com s'han de fer, has de pagar. Perquè si vols que et certifiquin que estàs fent els teus productes ecològicament (és a dir, de manera natural), has de pagar.

No us creguèssiu ni per un moment que ens volem fer rics. Només volem arribar dignament a final de mes.

CERTIFICATS!!!

Si el Caga Tió ens va portar el Certificat del CCPAE pels pollastres,

els reis ens han portat una altra grata sorpresa. Sembla ser que molt avans del previst, ja s'ha aprovat la IGP pels pollastres negres del Penedés. Només falten els últims detalls burocràtics. Si en voleu saber més


                                                                             
http://www.ruralcat.net/web/guest/noticia/-/journal_content/2002/10136/8379507/arriba-la-igp-gall-del-penedes#.VKUG5LzWJGM.gmai

I ALGUNES BONES

I si uns se'n van, d'altres arriben. La mare ja no hi és, però ens va deixar a la Pepa, que després d'uns dies sola, la vem poder rescatar i ara ja està ben gran.

La Pepa 

                              Primer vem haver de donar-li llet pura de vaca, que ja ens va costar conseguir-ne i                    pujar-la fins aquí dalt cada tres dies (gràcies familia). Després ja la vam barrejar amb les altres, i s'ha anat espabilant, tot i que encara n'hi donem en pols.

Ara ja en tenim sis en total, però de ben segur que la Pepa serà una bona líder. De fet va néixer la primera.

Com que només tenim un fil de pastor, s'escapen bastant per sota, però quan criden les mares, ràpid creuen i tornen. Han d'anar aprenent, com tots. Aviat, quan comenci a haver-hi més alta l'herba, ja les treurem a que ho coneguin tot.

I l'Antònia també ens va deixar un regalet. Bé, uns quants, però només ens vem quedar amb la Lluna,
que ràpidament va conèixer el Taques, un gosset que ens van donar, i que s'han fet inseperables, i junts
se'n van a descobrir tota la contrada. I als vespres persegueixen senglars, però no els fan gaire cas.